La inspecció tècnica dels edificis, en vigor des del 26 de febrer de 2011, és un sistema de control periòdic de l’estat dels edificis d’habitatges per tal de verificar el deure que tenen els propietaris de conservar i rehabilitar els seus immobles.
La inspecció és visual i es fa sobre aquells elements accessibles de l’edifici. No té per objecte detectar possibles vicis ocults ni preveure causes sobrevingudes, tot i que se’n pot extreure la conveniència d’una diagnosi més acurada. L’ha de dur a terme el/la tècnic/a amb titulació d’arquitecte, aparellador, arquitecte tècnic o enginyer de l’edificació, contractat/da pels titulars de l’edifici a inspeccionar.
L’ITE dóna lloc a un informe que descriu l’estat actual de l’edifici, les deficiències detectades i termini per esmenar-les i la qualificació de l’estat general de l’edifici. L’informe és previ a l’obtenció del Certificat d’Aptitud de l’Edifici, expedit per l’Administració.
A qui va dirigit?
-
A propietaris/àries d’edificis d’habitatges (propietat vertical)
-
A la comunitat de propietaris/àries (propietat horitzontal)
No va dirigit a propietaris/tàries d’edificis unifamiliars ni tampoc a la propietat d’edificis declarats inicialment en ruïna per l’ens local competent.
Està obligada a encarregar la ITE la propietat dels edificis de més d’un habitatge i que:
- Superin l’antiguitat establerta al programa d’inspeccions (per exemple els edificis anteriors a 1930 han de disposar de la inspecció abans de 2013).
- Vulguin acollir-se a ajuts públics per a la seva rehabilitació o algun dels seus habitatges.
- Determinin els programes o ordenances locals.
- Declari l’Administració davant de causes justificades com ara situacions de risc, determinades deficiències o la ubicació en àrees de conservació i rehabilitació.
